dijous, 28 de gener del 2016

Preparant el dia B: Agenda sí? Agenda no?

Jo no sóc de portar agenda. A la feina tinc un aplicatiu amb agenda que és l'hòstia i és l'únic que faig servir quan he d'atendre a persones i llestos.
Ara bé, veia a blogs i a pinterest una meravella d'agendes i planners decorats que em va picar el cuquet. Em vaig baixar diferents estructures i moltes d'elles dedicàven temps i pàgines als proveïdors. Jo els tenia tots decidits, no havia de fer cap estudi de mercat, sabia des de fa 20 anys qui volia que em fes el vestit, on casar-me, qui em faria les fotos...
Vaig investigar i al final vaig comprar una Collins blava model Paris mida A5.
La idea era fer-la agenda i també llibreta d'inspiració. Vaig desmuntar-la, em vaig fer fulls ratllats, quadriculats i blancs i uns separadors per diferents temes: agenda pròpiament dita, projectes DIY, inspiració, cerimònia, proveïdors i notes.
Resultat? Per a mi l'agenda m'ha resultat una llibreta d'inspiració i prou. Si no fes un casament DIY crec que no n'hauria necessitat cap.
Conclusió addicional: compreu-vos la Filofax, la Collins és una mala còpia tot i no ser barata, els últims fulls sempre s'arruguen i si hi poses un boli o llapis allà on es pot se t'arruguen totes les pàgines.
Continuarà...
Vosaltres sou d'agenda?

divendres, 22 de gener del 2016

Preparant el dia B!

Voldria registrar de diferents maneres els preparatius del nostre casament. Ara que sóc aficionada a l'escrap vull fer un munt de coses, començant per un (mini) project life de tota la preparació i també vull reactivar el blog i començo una sèrie d'articles dedicats a la nostra boda.  Sempre he volgut un casament personalitzat. Ara que el handmade i el DIY s'ha posat de moda és molt més fàcil trobar inspiració: blogs, pinterest, instagram....
El primer que vaig tenir clar és havia de decidir quin estil volia. Ara estan de moda les bodes rústiques, vintage... la veritat és que resulten molt romàntiques i acostumen a lligar molt amb la senzillesa, però... jo volia una boda senzilla i elegant (que no clàssica)  més aviat urbana però no industrial. Al final no sé si ho aconseguiré, però al menys, ho provaré.
Un cop clar l'estil, la segona cosa era escollir una paleta de colors. No volia colors pastels ni vermell. El blanc, el negre i el plata havíen de ser els acompanyants, però i el color principal? Un de la gama dels blaus-verds... mint? Acqua? No, em senblaven massa d'estiu, i jo em caso a l'hivern. Al final em vaig decidir pel blau turquesa que sempre m'ha agradat i que al ser més fosc em convenç més.
Estil i paleta de colors decidits mentre buscàvem el binomi església-restaurant. No ens va costar gens decidir-nos: el Monestir de Sant Pau del Camp i el Restaurant El Principal de l'Eixample. Tot sense sortir de Barcelona.
Ara com a bona núvia DIY, tocava buscar inspiració i fer un llistat de possibles coses a fer: invitacions, llibrets per seguir la cerimònia, suports pels anells, els pètals i l'arròs, les minutes, el llibre de firmes, la targeta del regalet, el photocall... coses se'n poden fer moltes, ja veurem a què podrem arribar i a què no.
Per suposat no és algo que faci sola, però tampoc vull que hi hagi ningú que ho sàpiga tot. Així que he decidit tenir còmplices però no les mateixes persones per tot.
Continuarà...